Una tièra de reportatges per partir a la descuberta de la Metropole dau Clapas…
Samuel Grolleau, Marius Blenet e Camille Martel nos menaràn, cada setmana, a la descuberta de las comunas e entrepresas de la metropòli montpelherenca.
Una tièra de reportatges per partir a la descuberta de la Metropole dau Clapas…
Samuel Grolleau, Marius Blenet e Camille Martel nos menaràn, cada setmana, a la descuberta de las comunas e entrepresas de la metropòli montpelherenca.
|
Camille Martel
|
#01 : Lo domèni de la Croix Saint-Julien
|
|
| Entre Cornonsec e Cornonterrau, lo domèni de la Croix sant julien espleita 14 ectaras de vinha. Una produccion annuala de 300 hectolitres de vin : rogi, rosat e blanc.
Entrepresa familiala creada cinc generacions fa per la familha Robert, lo domèni de la Croix Saint-Julien es estada testimòni dau chanjament de costuma tant au nivèu de la produccion de vin que de la consomacion. |
 |
|
|
|
||
|
Lo domèni conoguèt sa darriera revolucion dètz ans fa, quora Dominique Robert si lancèt en seguida de son paire dins lo vin. D’una produccion en vrac lo domèni passèt a una produccion en botehas e se vira devers de novelei perspectivas : de la viticultura pura si dirija a l’ora d’ara devers l’agro-torisme.
|
||
|
Samuel Grolleau |
#02 : Mervièlh de Montpelhier | |
|
|
Partissèm a la descuberta d’aqueste vilatge a l’oèst de Montpelhièr.
Rescontrarèm Isabelle Touzard (vice-presidenta de la metropòli e cònse dau vilatge), Bruno Serieys (pastre al Mas Dieu) e la companhiá de teatre Art Mixte…
|
|
|
|
||
| Camille Martel |
#03 : L’olicoop intercommunale de Pignan |
A Pinhan, despuèi 1939, exista l’Olicoop, Cooperativa oleicola intercommunala setuda dins la communa. L’Olicoop per recampa lei produccions d’olius de mantei comunas a l’entorn E lei tritura per produire d’òli. Es la soleta cooperativa d’aqueu biais implantada sus lo territòri de la Metropòli. |
|
|
L’istòria de l’Olicoop es rica en rebombiments. En efiech, catastròfas climaticas, aleas de l’economia, malautiás deis aubres, la meteran soventei fes en dangier. Pasmens, si ten totjorn, gracias a la fidelitat dei productors e dei clients de la botiga a costat de la cooperativa.
Despuèi 2003, si li tròba d’articles eissuts de l’oliu mai tanben de produichs locaus coma de vin. Tòca d’exotisme, si li pòu tanben crompar de produichs cosmetics. |
|
| Samuel Grolleau | #04 : Cornonsec | |
 |
||
|
Camille Martel
|
#05 : Sys2Diag
|
|
Montpelhièr, vila istorica de medecina, vòu restar en testa de la recerca. Es ansín que fuguet creat lo Parc Euromedecine a la fin dau segle passat. Lo pargue compta de laboratòris e son ambicion es de venir un element essenciau de la recerca medicala en Euròpa. Ansín, si l’i fa d’esperimentacions, emé notadament lo laboratòri Sys2diag, laboratòri mixte entre lo CNRS e l’entrepresa Alcediag. |
|
|
Sys2diag trabalha sus lo diagnostic medicau, e inventa de moiens d’ajudar au mielhs leis espitaus. Un partenariat entre lei sectors public e privat, que pren en compta chasca malhon d’una cadena que reunís cercaires, medecins e industriaus.
Una premiera experiencia lançada a Montpelhièr en 2009 tracèt la dralha dins Euròpa tota. L’ambicion afichada de la Metropòli e dei scientifics sus plaça : Crear a Montpelhièr una diagnostic Bay europenca. |
|
|
Marius Blénet
|
#06 : Los Palhassas de Cornonterralh
|
|
|
|
Los Palhassas de Cornonterralh, mai qu’una tradicion, son los vertadièrs simbòls de la comuna. Cada annada per carnaval, lo vilatge conèis una tantossada de folia, quand los palhassas tòrnan prèner las carrièras a la perseguida daus òmes en blanc. Originária de l’edat mejan, aquesta fèsta demòra plan viva encara grácia aus estatjants que ne transmetan lo sens e l’istòria aus novèls arribants. |
|
| Marius Blénet | #07 : Les Cabanes de Pérols | |
 |
|
Camille Martel
|
#08 : Izuba Energies
|
|
| Dins MMMETROPOLITAN uei, un torn per Fabregas. A l’oest de Montpelhièr, la comuna acuelha un barri sonat Ecoparc, que sa vocacion es de prepausar de bastiments eco-responsables. Simbeu d’aqueleis entrepresas, la societat Izuba Énergies, pròcha de l’associacion Negawatt, que sosca a de scenarii de transicion energetica per fin d’abandonnar lo nucleari. |
||
 |
La micion d’Izuba Énergies es de conselhar lei constructors immobiliers, publics tant coma privats, per que bastiguesson d’ostaus eco-responsables. Pròva per l’exemple, son bastiment setut a Fabregas : ossatura en fusta, renforçada émé de palha, lo seti de la societat es tanben dich a energia positiva, equipat en paneus fotovoltaïcs que produson d’energia venduda a EDF. | |
A l’ora deis annoncias sus la transicion energetica, lei comunas de mai en mai tendon a sostener aqueleis iniciativas economicas e vectritz d’emplecs. Rescòntre émé Eduardo Serodio, ingenior termician en cò d’Izuba Énergies. |
||
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Camille Martel
|
#16 : Societat BSC – Rete « Batir Sain »
|
|
 |
Rescòntre uèi émé Raphaël Chadi, artesan e president de la societat BSC. Es especializada dins la construccien d’ostaus en fusta a l’entorn de Montpelhièr. La societat es tanben sòcia de la Rete Bâtir Sain, que recampa manteis artesans, mantei mestièrs a l’entorn de l’eco-construccien. | |
|
|
|||||||||||||||
